Tai Txi Txuan (Introducció)

El nom complet d’allò que s’entén per Tai Txi  és Tai Txi Txuan, format por dos mots: Txuan, que vol dir puny, i Tai txi, que correspon a l’anagrama:

Així doncs, es pot traduir com el “combat basat en el ying i el yang”.

Aquests dos conceptes units requereixen una explicació més detallada que s’anirà exposant a les properes entrades, ja que de forma genèrica, es té un concepte restringit del tai txi txuan. D’entrada,  convé destacar que el tai txi txuan, com a art oriental, ofereix un ampli ventall de possibilitats que poden englobar-se en tres aspectes: físic, mental i marcial, totalment units entre ells. Els moviments encadenats, lents, suaus i harmònic fan del tai txi un art de l’equilibri, de l’equilibri físic, energètic i emocional.

L’actual sistema de vida ha provocat que cada cop hi ha més gent que pateix estats d’estrès que es manifesten habitualment en forma de mals d’esquena, de cap, estats de insomni, apatia, pessimisme, irritabilitat, etc. Es fa evident una necessitat de trobar un mitjà de control que permeti sentir el cos relaxat i la ment descansada. La pràctica del tai txi ofereix la possibilitat d’apropar-nos a aquests estats, millorant la nostra qualitat de vida de forma rellevant.

El practicant de tai txi (de qualsevol edat) sempre es trobarà dins dels límits del seu cos sense excessiu desgast ni esgotament, permetent d’aquesta manera alliberar tensions, curar lesions físiques i eliminar amb el temps problemes d’esquena i articulars, a més a més augmentar la flexibilitat i millorar la capacitat pulmonar. En aquests beneficis convé afegir que el tai txi es converteix també en una poderosa forma de meditació en moviment.

La majoria de la gent ho practica per relaxar-se i gaudir d’una bona salut però atenent-nos al seu nom i origen, el tai txi és també un art marcial summament efectiu, la qual cosa li dona un valor afegit a l’hora de practicar-lo. 

Ramon Barrio da Silva

La postura bípeda i el mal d'esquena

Sovint, els fisioterapeutes sentim que els nostres pacients es queixen de mal d’esquena. És una de les dolències  més freqüents a les nostres consultes, i és que les estadístiques afirmen que un 30% de la població en actiu pateix mal d’esquena crònic i que un 90% de la població patirà de mal d’esquena almenys un cop al llarg de la seva vida.

Perquè tenim mal d’esquena?

El primer dels motius és l’herència evolutiva. La nostra postura bípeda, és a dir, caminar amb les extremitats inferiors, ens ha permès desenvolupar les capacitats per arribar a ser l’Homo Sapiens. Aquest fet ens va permetre, en primer lloc, poder tenir les mans lliures per transportar aliments i més endavant ens va permetre desenvolupar les habilitats tècniques amb les mans per poder manipular i fabricar estris.

Com a conseqüència d’alliberar les mans per desplaçar-nos, el esser humà ha assumit els inconvenients d’aquesta postura. Per començar, la postura bípeda ens deixa els òrgans vitals  (cor i pulmons) i el sistema reproductor molt vulnerables davant d’un atac frontal. En segon lloc, anatòmicament estem “descompensats” en quan als músculs de la cara anterior i posterior del cos. A la cara anterior hi trobem un menor nombre de músculs i de característiques més dèbils. En canvi, a la cara posterior, el nombre de músculs és molt més elevat i en gran part són músculs potents i més fibrosos, és a dir, poc elàstics. Aquesta disposició afavoreix a que la marxa, el caminar, ens sigui més fàcil.

El segon dels motius del mal d’esquena és individual. Es basa en l’estàtica i la dinàmica. La postura estàtica és la morfologia externa de la persona, com estem fets cadascú de nosaltres. Cada persona té unes característiques posturals que són evidents a simple vista per qui les sap veure. Moltes vegades el fisioterapeuta fa evidents trets posturals que el propi pacient ni s’hi havia fixat mai i és que som uns grans desconeixedors del què passa al nostre cos. Així doncs, els fisioterapeutes podem determinar quines zones tenen major risc de patir alguna patologia o es troben en una situació potencialment “conflictiva”. Finalment, la dinàmica són els hàbits posturals que tenim, significa: de quina manera utilitzem el nostre cos? Aquí hi intervenen factors com la postura que adoptem per treballar, la posició per dormir, si fem esport... Aquests són alguns dels factors ens influenciaran en la nostra mobilitat general i ens poden predisposar a patir aquest tipus de dolències.

Osteopatia

L'Osteopatia és una teràpia holística, és a dir, que examina l'individu en el seu conjunt buscant la causa del transtorn o disfunció que produeix la simptomatolgía. L'objectiu del tractament és restaurar l'equilibri entre les diferents parts i sistemes del cos per retornar la funció òptima de l'organisme.

Gràcies a la valoració integral del cos i mitjançant la teràpia manual sobre l'esquelet, articulacions, músculs i teixit conneciu, intervé sobre funcions estructurals, viscerals, neurològiques, endocrines i immunològiques, respectant els principis generals de la medicina.

Cal remarcar també el caràcter preventiu de l'osteopatia, ja que equilibrar el cos permet corregir disfuncions que, tot i que no s'evidenciïn en un moment donat, a curt o llarg termini poden manifestar-se.

Entre la gran diversitat de tècniques de les que disposa l'osteòpata es troben les anomenades funcionals, que son molt suaus i permeten que aquest tractament es pugi aplicar a tot tipus de persones.

Fisioteràpia Esportiva

És un dels camps més coneguts de la fisioteràpia i està dirigit a aquells esportistes que volen un estat de forma òptim. S'aplica tant de forma preventiva de lesions com per la recuperació, el més aviat possible, d'elles.

En la pràctica esportiva s'accentuen els moviments i la "duresa" de les contraccions musculars, podem dir que el nivell d'exigència del cos és més elevat, per aquest motiu tenim més probabilitats de patir una lesió.

La fisioteràpia preventiva actua sobre la preparació dels músculs (han de ser forts però elàstics), les articulacions (han de tenir el màxim de recorregut i han de ser flexibles i alhora estables) i la propiocepció (que és la relació entre els músculs i les articulacions).

Tot i això, degut a les exigències de l'activitat esportiva o als "accidents" que es produeixen de forma fortuïta al terreny de joc a vegades es produeix el pitjor que li pot passar a un esportista, la lesió. En aquests cas la fisioteràpia ha de accelerar el procés de recuperació, tant a nivell de cicatrius, de mobilitat, de força i sobretot de propiocepció, que és el treball que ens permetrà evitar la lesió recidiva.

Fisioteràpia en Neurologia

Està dedicada a la recuperació funcional de totes aquelles afeccions d'origen neurològic i que ens manquen per poder desenvolupar les activitats pròpies de la vida diària.

L'objectiu de la fisioteràpia consisteix en retornar la movilitat normal a aquelles persones que a causa d'una enfermetat han patit transtorns locomotors. El cervell és una estructura plàstica, capaç d'apendre a tos els nivells i reorganitzar les eves funcions.
En cada cas l'evaluació ha de ser personal i exhustiva, evitant la comparació entre pacients i tenint de referència els moviments normals de persones del mateix sexe, edat i condició física.

"La vida és moviment, el moviment és vida". El moviment és la base de tota rehabilitació, no només física, sino també mental i psíquica.

Fisioteràpia traumatològica

La fisioteràpia traumatològica es centra en aquelles lesions produïdes per accidents, sovint quotidians, i que ens afecten les nostres capacitats físiques.

Un exemple, malauradament freqüent, de la rehabilitació en traumotología és la fractura del fèmur proximal, on el 95% de les quals es dona en gent gran.

El principal objectiu es centra en recuperar la deambulació, fet que evitarà les complicacions de la immobilització. A l'hora de pautar el tractament, s'hauràn de tenir en compte altres factors com poden ser la capacitat prèvia, la osteoporosi o la seguretat de la llar.

AC fisioteràpia al Diari de Terrassa

El passat Dissabte 6 de Març, AC fisioteràpia va aprèixer al Diari de Terrassa en el suplement de Comerç. La noticia s'enmarca dins la secció de nous comerços que D.T. té expressament en el seu suplement setmanal.

Aquesta iniciativa forma part de les accions que AC fisioteràpia té previstes per tal de difondre la professió al màxim nombre de persones possibles i per tant apropar-la als seus usuaris.

Qui som?

AC fisioteràpìa és un centre de recuperació funcional situat a Terrassa.

El nostre objectiu és oferir un servei de fisioteràpia totalment personalitzat, per tal de satisfer les seves necessitats, així com aconseguir que el tractament i per tant la seva recuperació, sigui el més eficaç i ràpida possible.

Les instal·lacions de AC fisioteràpia estan equipades per poder tractar tot tipus de patologies, tant de forma individual en sales privades com en sessions en grup al gimnàs.

Si ho prefereix, AC fisioteràpia també ofereix els serveis a domicili, per a aquelles persones que no es poden desplaçar de casa seva o bé prefereixen la comoditat de rebre el tractament sense moure's de la seva llar.