En la pràctica esportiva s'accentuen els moviments i la "duresa" de les contraccions musculars, podem dir que el nivell d'exigència del cos és més elevat, per aquest motiu tenim més probabilitats de patir una lesió.
La fisioteràpia preventiva actua sobre la preparació dels músculs (han de ser forts però elàstics), les articulacions (han de tenir el màxim de recorregut i han de ser flexibles i alhora estables) i la propiocepció (que és la relació entre els músculs i les articulacions).
Tot i això, degut a les exigències de l'activitat esportiva o als "accidents" que es produeixen de forma fortuïta al terreny de joc a vegades es produeix el pitjor que li pot passar a un esportista, la lesió. En aquests cas la fisioteràpia ha de accelerar el procés de recuperació, tant a nivell de cicatrius, de mobilitat, de força i sobretot de propiocepció, que és el treball que ens permetrà evitar la lesió recidiva.